Enfilem la recta final de la lliga, després de la derrota d’avui encara estem fora de la zona de descens, però amb l’Almenar, Vallfogona i l’Espiga (que avui ha anotat una important victòria) amb opcions de complicar-nos la permanència. Mentre la primera posició és ja pràcticament cosa de tres equips: el Tres Peons, l’Andorra i el Balaguer. Podríem dir que els dos cuers Jake i Montornès ja no tenen cap opció de seguir a segona l’any vinent.
| Classificació | Equip | Punts |
| 1 | Tres Peons “B” | 6.5 |
| 2 | Andorra “B” | 5.5 |
| 3 | Balaguer | 5.5 |
| 4 | Torà | 4.5 |
| 5 | Foment Molins | 3.5 |
| 6 | Vallfogona | 3.5 |
| 7 (promoció de descens) | Espiga | 3 |
| 8 (descens) | Almenar | 2 |
| 9 (descens) | Montornès | 0.5 |
| 10 (descens) | Jake | 0 |
Avui la jornada ha començat ben de matí, amb sortida del Foment a les 7:30. Hem d’agrair que n’Eric, habitual del Molins “B”, s’animés a venir a aquesta excursió d’una hora i mitja a la Noguera. Esperem que el titular, en Joan N. es recuperi ben aviat i pugui ajudar-nos al decisiu matx per la permanència contra l’Espiga, el diumenge vinent al matí al nostre local del Foment. Per a desplaçar-nos ens hem repartit en diversos cotxes, encapçalant la comitiva el “cotxe de l’opi”, tan sols per a fumadors i passius. Aquest cotxe ha estat fins avui l’únic que no havia desplaçat cap jugador que sortís derrotat, per la qual cosa s’havia plantejat posar un remolc i portar-hi tothom (hagués estat el carruatge de la ventafums i els nou escaquinans). Després de transitar l’autovia dels radars, l’equip ha arribat amb la fresca de la matinada a la riba del Segre a Balaguer.
La ronda ha començat en un local que pintava acollidor, no ens n’hauríem d’haver refiat, un detall els delatava: l’equip rival ha jugat majoritàriament amb l’anorac posat o amb roba d’esport d’hivern, aquest ha estat el cas del ciclista escaquista, qui s’ha presentat després de la seva ruta matinal, vestit de ciclista i calçat amb cales, li hem hagut d’aclarir que els escacs tan sols és un esport “metafòricament”. També ha estat coincidència que li toqués jugar contra un altre ciclista (vestit de paisà), a qui no l’ha importat veure’l sortir del bany amb el mòbil a la mà: estava clar que es tractava del Strava.
A migdia amb cap resultat per decidir la lluita als taulers demanava màxima concentració, els del Baix ens aixecàvem ocasionalment per a tocar els radiadors. Poc després de migdia algunes partides es començaven a decantar en contra perillosament: en Eric perdia un parell de peons i la coordinació de les torres, no obstant fora de rendir-se el debutant ha llançat un atac ben conduït contra l’enroc rival. En Quim semblava perdre el fil de la partida amb un atac letal contra el seu rei, sense perdre la serenitat ha aconseguit salvar la situació amb pèrdues menors. L’Eduard assolia una bona posició que no acabava de definir fent jugades de rei sospitoses. L’Albert (pitxitxi de la temporada passada) s’enfrontava a un dur rival que el mantenia sota una forta pressió. En José al sisè tauler anava afegint problemes al seu rival. Per altra banda, en Gabriel ja havia demanat dues vegades taules i no gosava fer-ho per tercera vegada, sembla que no tenia les idees clares a l’obertura. En Carles semblava haver-se’n sortit de l’obertura, i resistit l’embat del seu rival, qui havia cremat pel camí un peó. En Joan B. també havia perdut un soldat d’infanteria, però la posició semblava familiar a les seves partides. En Marc al segon tauler amb igualtat i “calma tensa”. I al primer tauler en Josep semblava en una posició perduda tenint el rival dos peons passats al flanc de dama i els dos ministres.
Ja portàvem una bona estona i el ciclista de Balaguer semblava perdre la força inicial, potser el cansament d’una jornada que havia començat molt aviat per a ell també. En José anava consolidant petits avantatges cosa que qui els coneixem sabem que sol fructificar a les seves mans, no en va és el pitxitxi d’aquest any. En Carles havia assecat l’atac rival i rumiava com complicar les coses ell.
Aquí ens notificaren de la derrota d’en Gabriel, un forat a la història del “cotxe de l’opi”.
A quarts d’una l’Eric havia aconseguit obrir la posició i la partida s’havia tornat boja, qualsevol resultat era possible. En Quim acaba perdent doncs encara que fossin taules teòriques calia molta concentració per a aguantar al rival. L’Eduard en bon estil ha guanyat a un esgotat ciclista, que ha fet un mur de canyes del que no n’ha quedat ni un envà. L’Albert havia resistit en el seu millor estil defensiu la pressió del rival. Semblava que bufaven nous vents a la partida d’en Carles, on ja gaudeix de domini i aconsegueix un bonic mat, ell mateix ens ho explica “Clàssica partida en la qual seguint el meu estil particular començo de pena, aguanto l’atac inicial, es despisten i guanyo peó, i es remata amb un inesperat mat”:
Per la seva part en Joan B. acaba rendint-se en un dia que esperem que l’hagi ajudat a distreure’s del seu dol actual. Al segon en Marc manté la tensió en una partida molt anivellada. Al primer tauler en Josep es veu obligat a entregar una peça, les coses no pinten bé al primer tauler. En la recta final s’ensuma la campanada i pels passadissos s’escolta “l’empat és possible”, en Josep dona la sorpresa i aconsegueix les taules, taules de mèrit amb una peça de menys (el temàtic peó de torre amb alfil en la columna equivocada pel costat fort).
L’Eric acaba sucumbint i tan sols queden dempeus en José, qui acaba guanyant aclaparodament, i en Marc qui entra en un trepidant final de peons on n’arriben a coronar fins a dos per cada bàndol per acabar entaulant.
La derrota no ens ha llevat la gana i hem fet un dinar de germanor abans d’emprendre la tornada del derrotat “Qui guanyi pot triar el que vulgui. Taules menú amb postres. Qui perdí no té postres”.
Salut!
Blog del club d'Escacs Molins 