Els de Molins s’agafen a segona divisió com un gat a unes cortines!
Després d’un bonic recorregut per la c59, dirigits pels tom-tom, vam arribar a un Moià resacòs després d’una nit de carnestoltes amenitzada per la Masovera Barbuda i DJ Alsuba.
Els de Molins havien planificat amb temps i detall quedar-se a fer un dinar de germanor al Moianès, com la botifarra no hi ha res!
Faltà el líder del Moià el MK Morros, i això feu moure totes les cadires un lloc. Aprofitant aquesta circumstància l’equip Molins aconseguí la victòria en un feu fins aleshores inexpugnat.
En Josep guanyar en la fase teòrica de la partida i en la tàctica netament demostrant la seva gran classe.
En Marc també s’imposà, una imprecisió del rival fou suficient perquè s’anotés el punt. Res d’acceptar l’empat, a buscar la victòria sempre!!!
En Joan Bosco, qui encara tenia una mica de jet-lag i havia portat amulets xinesos per a tothom menys per a ell, perdé per culpa de (l’any) del Dragó.
En Carles signar un empat, que donarem per bo, ja que va jugar sense fe ni força! No aprofitant una imprecisió teòrica del rival, i cometent una imprecisió tàctica. En Carles confessa: “Feia temps que no jugava aquesta línia, i he anat per lo simple”.
En Jose perdé una partida molt lluitada contra un rival que feu les més precises, un rival que no ha perdut ni una partida fins ara, guanyant-ne tres i cedint tan sols dos empats.
En Gabriel va guanyar netament, amb un rival amic, qui li donà un peó i tampoc defensar massa bé el final . Ell mateix comenta “pensaba que la apertura era muy frívola e incorrecta pero viéndola después parece más decente.”
L’Albert feu unes taules que allunyen els seus fantasmes i el tornen a posar de nou apunt per a aconseguir la seva primera victòria.
En Joaquim va perdre davant un dur i veterà rival que ha guanyat totes les partides d’aquest campionat, ajudant el Moià a estar al capdavant de la classificació.
L’Àlex, en estil precís i punyent, va prendre un peó i la iniciativa aviat contra un rival que li plantejà l’obertura catalana. Va ser curiós el recull de renecs catalans que vam poder sentir alguns quan això passà, el seu rival no va estar molt content amb ell mateix.
L’Eduard va atracar la partida en el moment oportú, davant un persistent jugador que va continuar jugant amb el rei sol davant 4 peons i dos cavalls fins que se li va anunciar un mat en quatre.
Avui, ens ho hem passat molt bé, hem guanyat i hem fet un bon dinar. No se puede pedir mas…🤣
Valuós punt avui. Ara toca no refiar-se gens i jugar fort contra el Santpedor.
Blog del club d'Escacs Molins 